 |
 |
|
 |
||
I.- RESUM DE CONCLUSIONS DEL GRUP 1 DE TREBALL SOBRE LA REPRESSIO DELS MOVIMENTS SOCIALS (ponencies 1, 2 i 3):
Del debat seguit en el primer grup sobre les ponencies 1, 2 i 3 que analitzen la repressio dels moviments socials, en especial referencia a les lleis antiterroristes i a l'Europol, s'extreuen les segueents conclusions que es traslladen a la Comissio Internacional i al plenari d'aquestes jornades:
Constatem que la retallada de drets i llibertats sovint te com a subjecte, inicialment, a grups o realitats minoritaries i mancades de qualsevol suport social, com es el cas del hooligans, narcotraficants, pedofils, etc, i posteriorment es generalitzen i acaben afectant i aplicant-se a tothom.
Per tant, es necessari ser critics i exigents en qualsevol retall de drets i llibertats des del primer moment amb independencia del subjecte a qui vagin dirigides.
Aquests processos es configuren des de fa temps a nivell europeu i exigeixen una accio que superi el marc dels Estats nacionals en el que fins ara s'han invertit els esforcos.
Les iniciatives en la configuracio de l'ordre europeu sorgeixen habitualment dels poders executius ; malgrat aixo, no podem comptar amb un control eficac per part de les institucions parlamentaries ni europees ni nacionals, ni tampoc amb un poder judicial que sovint aprova amb les seves resolucions aquestes linies d'actuacio o es mante al marge.
Constatem la necessitat de redefinir els drets en la forma que han estat entesos tradicionalment per adoptar-los a les noves circumstancies i a un nou marc social, ja que en cas contrari, existeix el perill de deixar fora del seu ambit grups importants de poblacio, com poden ser el cas dels immigrants.
Davant d'aquestes realitats correspon als juristes i altres professionals fer amb urgencia una tasca de recerca, analisi critica i divulgacio al conjunt de moviments socials del proces de configuracio del marc legal i operatiu de la Unio europea.
Constatem que els partits politics no han servit per canalitzar l'oposicio en aquests processos i s'han vist desbordats per una resposta social massiva, diversa i en part espontania. Creiem necessari que els moviments socials cerquin formes organitzatives i de coordinacio desenvolupant una consciencia europea.
Es vol posar de relleu l'important paper que pot tenir el treball a traves d'Internet amb aquestes tasques d'intercanvi i divulgacio.
II.- RESUM DE CONCLUSIONS DEL GRUP 2 DE TREBALL SOBRE LA LLUITA DELS MOVIMENTS SOCIALS EN DEFENSA DELS DRETS FONAMENTALS (ponencia 4):
1.- Legal Team o Comite legal puntuals: es veu que el seu funcionament es util.
Estan condicionats en cada moment pel lloc i condicions, per les propies connexions i relacions amb els moviments socials i pel marc legal de cada pais.
A cada esdeveniment on s'han creat han funcionat de manera distinta i les seves funcions i composicio han estat diferents.
A la Ponencia i al Grup de treball s'han donat exemples variats: intervencio com a mediadors, reconeixement oficial per les autoritats, observadors directes al carrer, etc.
En general els objectius han estat: (indicats a la propia ponencia)
- Transmissio d'informacio legal
- Observadors al carrer
- Defensa de les persones detingudes o amb problemes diversos
- Accions juridiques concretes contra la repressio
Davant de la situacio actual de retall constat dels drets i llibertats, es fa evident la necessitat de mantenir els Comites legals en forma permanent, per la propia supervivencia dels moviments socials, necessitat encara mes palesa en moments no algids de mobilitzacions (per exemple, ara, despres de l'activitat desplegada davant l'invasio a l'Iraq....)
Objectius:
- Avancar en les possibilitats d'autodefensa dels moviments socials.
- Perque l'autodefensa passa per diferents nivells, ja que les normes repressives es modifiquen i, sobre tot, s'endureixen.
- Per analitzar com aquestes modificacions incideixen en els propis moviments. Perque els moviments socials es puguin preparar i fer front a la retallada de drets que es van donar i es preveu que es vagin produint en el futur.
Per avancar, cal:
- Analisi de les experiencies reactives (Genova, Barcelona, etc.).
- Comunicacio i coordinacio de les experiencies i metodes emprats en altres llocs.
- Formacio permanent als membres dels moviments, tant juridics com d'analisi politic, que puguin socialitzar els analisi. En definitiva, necessitat de popularitzar el debat i els perills imminents.
(exemples: Boicot a plans d'urbanisme, moviment okupa, pressio al Sindic de Greuges de Galicia sobre la veracitat d'informacio mediatica).
III.- RESUM DE CONCLUSIONS DEL GRUP 5 DE TREBALL SOBRE ELS MOVIMENTS D'ALLIBERAMENT NACIONAL ENFRONT DE LA GLOBALITZACIO (ponencia 5):
Queestionar els estats nacionals actualment existents com a subjectes i estructures mancats d'alternatives a la Globalitzacio capitalista i de progres democratic. Tanmateix i, precisament, com una de les reivindicacions fonamentals del moviment, afirmem la necessitat de promoure i defensar l'ambit public, que el mercantilisme privatitzador vulnera i l'estat liberal negligeix. En consequeencia, proposem que el moviment contra la Globalitzacio capitalista avanci en la construccio de noves formes d'organitzacio politica de la societat, basades en l'auto-organitzacio i la democracia participativa i en la garantia dels drets humans individuals i col'lectius.
Constatar que les lluites i propostes contra la Globalitzacio capitalista prendran mes concrecio i eficacia si, a mes de plantejaments de progres general de caracter planetari, s'arrelen a territoris concrets i incorporen les lluites locals, incloses les lluites d'aquells pobles que reclamen els seu drets col'lectius enfront d'estats nacionals i d'imperialismes opressors, assumint la necessaria diversitat de ritmes, d'experiencies i models.
Proposar, en consequeencia, que les lluites d'alliberament nacional poden formar part constitutiva del moviment contra la Globalitzacio capitalista, en tant que expressio del progres en materia de drets col'lectius i de queestionament dels actuals estats nacionals.. En aquest sentit, la reivindicacio dels drets culturals, lingueistics, socials, economics i politics dels pobles concrets pot ser un factor de progres democratic a escala planetaria.
De la mateixa manera, considerem que els moviments d'alliberament nacional, cal que incorporin i territorialitzin les lluites i objectius del moviment contra la Globalitzacio capitalista, reivindicant el dret d'autodeterminacio en la seva doble vessant nacional i d'auto-organitzacio social, mes que no pas posant l'emfasi en la reformulacio de noves fronteres.
Incorporem a les nostres conclusions les peticions que les comunicacions a aquesta ponencia varen plantejar a la Comissio, pel que fa a les situacions de Palestina, Chiapas, Tambogrande (Peru) i Euskalherria, demanant solucions politiques i negociades als corresponents conflictes.
Sol'licitem a la Comissio que incorpori a la seva declaracio constituent la queestio dels drets col'lectius en general i del dret a l'autodeterminacio en particular.